SMC participa en una de les taules rodones de la Jornada sobre els delictes d'odi i discriminació

aporofobia jornada

L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya va acollir el passat 30 de juny la Jornada sobre delictes d’odi i discriminació amb l’objectiu d’obrir un espai per al debat i la reflexió sobre la situació i les tendències en la vulneració de drets per motius d’odi i discriminació.

Cossos policials i professionals del sector van debatre al voltant de diverses ponències i taules rodones

Entre les persones que hi van participar hi havia membres dels cossos de policia a Catalunya i d’altres professionals amb funcions relacionades amb la matèria o bé interès en el tema.

Des de Salut Mental Catalunya, Ivan Cano, tècnic d’incidència, va participar en la taula rodona sobre l’aporofobia (por o rebuig a la pobresa i a les persones pobres) juntament amb Jesús Ruiz, director de la Fundació Assís, i Beatriz Fernández, responsable del Servei Jurídic de la Fundació Arrels.

Manuela Fernández, directora de l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació va ser l’encarregada de moderar la taula.

Al llarg de la jornada, van tenir-hi lloc dues ponències, l’una sobre l’abordatge de les infraccions d’odi i discriminació per a les policies locals i l’altre sobre els delictes de discriminació i discurs d’odi punibles, així com una segona taula rodona sobre la perspectiva policial davant les infraccions d’odi i discriminació.

Reflexions a partir de la nostra participació a la taula rodona

L’aporofòbia té la seva màxima expressió en aquelles persones que es troben en una situació sense llar. Des de SMC vam traslladar la necessitat d’ampliar el concepte de pobresa a una visió de privació d’oportunitats, la qual dificulta a les persones amb problemes de salut mental a gaudir d’una ciutadania de ple dret. En aquesta línia vam exposar l’experiència del projecte Activa’t el qual, el principal objectiu, és empoderar a la ciutadania per tal d’esdevenir subjectes actius del seu procés. Si parlem d’estratègies per visibilitzar les situacions de discriminació, qui millor que les persones amb experiència pròpia per fer-ho.

L’habitatge és un dels pilars des del qual poder articular un projecte de vida (generar xarxes socials; participar activament del teixit comunitari; avançar en el procés d’empoderament), i el col·lectiu de salut mental no és aliè a les dificultats per accedir i mantenir un habitatge digne: preus desorbitats, un parc d’habitatge públic insuficient, pensions baixes, precarietat laboral, i necessitat de serveis especialitats. Aquesta situació impacte directament en el benestar emocional de la persona la qual es veu condemnada a viure en una inquietud permanent. Sense aquesta seguretat es fa difícil acompanyar a la persona en el seu viatge de recuperació. Una vegada més, es posa de manifest la importància dels Determinants Socials de la Salut en la qualitat de vida de la persona. Tal i com reclama la nostra xarxa associativa, posem de manifest la necessitat d’activar polítiques  que permetin viure una vida autònoma, en la qual es tingui en compte les preferències de les persones amb problemes de salut mental.

No obstant això, la responsabilitat de revertir aquest repte ens interpel·la a totes com a societat. Per tant, hem de transformar l’imaginari col·lectiu que tenim envers aquest col·lectiu, com? A partir d’intervencions de sensibilització en els quals generar una consciència social. Constatem aquesta necessitat en els diferents espais de formació que hem impartit docència, entre ells en l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en els quals promoure els principis del model de recuperació en salut mental: situar a la persona en el centre, acompanyar-la des de l’horitzontalitat.

Una necessitat compartida és la dificultat per aconseguir dades que facilitin la tasca d’incidència en les polítiques públiques. En els últims anys, col·laborem  amb diferents organismes autonòmics i locals per recollir i visibilitzar els casos de discriminació i combatre l’infradenùncia existent. Un fet a tenir en consideració és la interseccionalitat: un mateix cas de discriminació pot tenir darrere diferents motius. Un exemple recent el trobem en les jornades celebrades el passat mes de maig sobre Dona i Salut Mental. Al llarg de la jornada, ponents i testimonis van evidenciar i denunciar situacions discriminatòries per raó de gènere amb l’agreujant de tenir un problema de salut mental.

Creiem doncs que espais com aquest són de gran valor i demostren la voluntat dels cossos policials a intervenir des del vincle, deixant de banda els prejudicis, i acompanyar des de la idiosincràsia pròpia de la persona.

Drets i incidència

Des de SMC defensem i protegim els drets de les persones i fem incidència a través de la participació i l’expertesa de la veu dels implicats.

Descobreix aquí quina és la nostra tasca arreu del territori en aquesta matèria així com els reptes que hem assolit.

Notícies recents