SMC participa en el 22è Congrés de Salud Mental España en la commemoració del seu 40è aniversari

Una trobada per a repassar la trajectòria, posar en relleu la tasca del teixit associatiu i mirar als reptes de futur

Durant el 16 i el 17 de maig, la Confederació Salud Mental España ha celebrat la 22a edició del seu Congrés biennal, que enguany ha tingut com a motiu principal la celebració dels 40 anys del seu naixement. Una exposició amb imatges de la història del moviment associatiu i la seva contribució al progrés de la salut mental a través de grans fites ha commemorat aquestes quatre dècades d’història i treball.

L’acte d’inauguració va ser presidit per Sa Majestat la Reina, Leticia Ortiz, i va comptar amb les intervencions de l’Excm. Sr. Ministre de Sanitat, D. José Manuel Miñones, i de Nel González Zapico, president de la Confederació.

En el seu discurs d’inauguració, Sa Majestat va destacar la rellevància de l‘informe ‘La situació de la salut mental a Espanya’, del qual va destacar que el 40% de la població espanyola considera que la seva salut mental no és bona. A més, va posar el focus també en la comunitat: “La salut mental va més enllà del que és sanitari: té a veure amb allò social, amb les oportunitats de treball, amb la integració, amb l’educació…”. Va parlar també de la importància de la prevenció per aprendre a gestionar les emocions i afrontar l’adversitat i va recordar que Espanya està molt lluny de la mitjana europea respecte el nombre de professionals de la Psiquiatria i la Psicologia a la sanitat pública.

Conversa sobre l’informe de la situació de salut mental a Espanya

La periodista Macarena Berlín va ser l’encarregada de moderar la conversa en què es va debatre sobre els resultats de l’informe ‘La situació de la salut mental a Espanya: anàlisi del moviment associatiu’.

Es van posar de relleu temes com la importància dels condicionants socioeconòmics, socioafectius i sociosanitaris a l’hora de parlar sobre salut mental; el model biologicista i l’elevat consum de psicofàrmacs que reflecteix l’informe; i també el fet que el 68,2% de les persones diagnosticades del moviment associatiu ha sentit rebuig pel seu problema de salut mental.

Finalment, el Ministre de Sanitat, Sr. José Manuel Miñones, va recordar recursos disponibles com el 024, la línia d’atenció a la conducta suïcida, i va acabar reconeixent la tasca de la Confederació durant aquestes dècades.

Espai internacional i espai cultural

Durant la tarda de dilluns, el Congrés va continuar amb un espai internacional i un de cultural.

En la trobada internacional, van participar-hi Roberto Mezzina, vicepresident de la Federació Mundial de Salut Mental per a Europa (WFMH); Liuska Sanna, directora d’operacions de Mental Health Europe (MHE); Urs Würsch, president de la Federació Europea d’Associacions de Familiars de Persones amb Problemes de Salut Mental (EUFAMI); i Nel González Zapico, president de Salut Mental Espanya.

Mezzina va parlar sobre l’experiència de Trieste i va assegurar que creu que és possible replicar-ho a qualsevol lloc. Va comentar, a més, com la inseguretat social i la solitud són aspectes que impacten en la salut mental de la població, així com la desigualtat que afecta tants països. Va recordar, també, la presentació del projecte Activa’t per la salut mental al Congrés Good Practice Services: Promoting Human Rights & Recovery in Mental Health, celebrat a Trieste el 2019.

Sanna va denunciar que les respostes proporcionades fins ara en qüestió de salut mental s’han centrat sobretot en l’individu com a principal problema: “El resultat és que fins ara no hem proporcionat la resposta integral que necessiten les persones. Hem respost des d’una perspectiva biomèdica”. Va proposar repensar les nostres societats i crear-ne d’altres que siguin inclusives i igualitària.

Würsch, per la seva banda, va posar el focus en la necessitat d’ajudar les famílies i les persones cuidadores. Per això, va destacar el programa Prospect que serveix perquè les persones participants sentin menys por i se sentin menys soles.

González va assegurar que, perquè la llibertat pugui existir, també han d’existir els suports necessaris i la condició econòmica que permeti utilitzar aquesta llibertat. Va fer èmfasi en la paralització del Protocol Addicional al Conveni d’Oviedo, que pretén protocol·litzar les mesures d’ingrés i tractament involuntari, i va apostar per una manera diferent de fer les coses, dotant la sanitat dels mitjans adequats.

Després d’aquest debat, Pascual Palau, president de Connecta Perinatal, va explicar l’experiència d’aquesta organització per aconseguir una priorització autèntica de les polítiques públiques que assegurin una assistència sanitària i social coordinada i d’excel·lència, cuidadora de la salut mental perinatal de mares, pares i nadons i va posar sobre la taula la necessitat de crear un Pla Nacional de Salut Mental.

A l’espai cultural, la companyia de teatre La Rueda Teatro Social va interpretar l’obra ‘Tots comptem, tots actuem’, que té per objectiu dialogar sobre l’estigma que pateixen les persones amb problemes de salut mental. Amb tres escenes, el públic va conèixer les protagonistes d’aquesta història, que expliquen una situació de la seva vida en què s’han d’enfrontar a l’estigma que envolta la salut mental.

Passat, present i futur del moviment associatiu en la segona jornada del Congrés

La segona jornada del congrès va dedicar un espai a la història del moviment associatiu. La trobada, moderada per l’acte i escriptor Damián Alcolea, va estar dividida en tres taules, dedicades al passat, al present i al futur de la xarxa associativa.

Primera taula: Passat del moviment associatiu

La primera taula va girar al voltant del passat del moviment associatiu i va comptar amb la participació de Carmen García, presidenta de l’Associació Salut Mental La Rioja; Rosa Ruiz, ex-gerent de FEAFES (actualment Salud Mental España); José Mª Sánchez, president honorífic de Salud Mental España Begoñe Ariño, facilitadora de Prospect; i Antonio Lozano, president de Feafes Salut Mental Extremadura.

Carmen García va explicar com les dones van ser les primeres impulsores del moviment associatiu a la regió. Va arribar la reforma sanitària i les famílies “volien que els donessin resposta a les necessitats que hi havia en aquell moment perquè van desaparèixer els manicomis. Quines alternatives hi havia? Cap. Aquestes mancances les estem patint ara”.

Begoñe Ariño, per la seva banda, va començar el seu camí en el moviment associatiu a AVIFES i va acabar sent presidenta d’EUFAMI. Va connectar amb altres famílies a Europa i va veure que a altres països estaven més avançats i tenien més recursos: “Vaig aprendre moltíssim d’altres països, veia que tots teníem el mateix problema. D’aquí va sortir el Prospect”. En aquest context es van destacar les aportacions al programa des de Catalunya.

Rosa Ruiz va explicar que FEAFES Segle XXI “va ser un abans i un després”, tot i les dificultats de l’inici: “els altres actors del panorama ens veien com els eterns desconeguts, els que no havien existit a la societat. Ens va costar fer-nos forat al panorama social”.

“L’ajuda per a tothom és ajuda per a mi. Per tant, si ens ajudem entre tots, serà millor per a cadascú”, va assegurar José Mª Sánchez, qui va defensar també la necessitat de reconèixer la feina al tercer sector.

Segons va explicar Antonio Lozano, “les famílies estaven acostumades que la persona ingressés i romangués allà de per vida. No s’atenia la persona, es tractava la patologia com un número més”. Lozano va destacar que les entitats s’han convertit “en associacions gestores i compromeses amb el sistema públic per garantir-ne els drets, però també per gestionar”.

Segona taula: Present del moviment associatiu

La segona taula va estar dedicada al present del moviment associatiu. En ella hi van participar Gonzalo Nielfa, vicepresident de la Federació Salut Mental Comunitat Valenciana; Francisco Vicente Rubio, vocal de Salut Mental Catalunya; Adela Montaño, representant de la Xarxa Estatal de Dones Salut Mental Espanya; Paula García, tècnica a AMAFE, experta en prevenció del suïcidi i Yasmina Alonso, directora de la Federació Salut Mental Canàries.

Francisco Rubio va denunciar que encara queda molt estigma i auto-estigma en la salut mental i va destacar la importància del Prospect, explicant que “els companys i companyes del moviment associatiu m’han demostrat que jo valia. Per mi el Prospect va ser un abans i un després”.

Per Gonzalo Nielfa el més important del moviment associatiu “és que vaig passar del no res més absolut, tret de la relació amb la meva família, a tenir amics per primera vegada”. Gonzalo va assegurar que “hem guanyat drets i, en guanyar drets, tenim prou forces per assumir responsabilitats que ens permetin ser més lliures”.

Paula García va explicar que des d’AMAFE conceben la feina “com una eina necessària en la recuperació, no només en la inclusió sinó també en la participació social”. García va comentar a més la importància de prevenir el suïcidi i va denunciar la manca de mitjans, de formació i de dotació econòmica per tractar aquesta problemàtica.

En opinió de Yasmina Alonso, al moviment associatiu s’ha passat “de prendre decisions pels protagonistes, a acompanyar-los”. Alonso va reflexionar que s’ha passat “d’un sistema més assistencial i de cura, on no es tenia en compte la veu de les persones, a estar al costat, o fins i tot darrere”. A més, va assenyalar, “hi ha hagut moltes resistències, per part dels professionals fins i tot”.

Adela Montaño va parlar sobre el doble estigma que pateixen les dones amb problemes de salut mental: “No et pots permetre el luxe de fallar perquè ets dona i s’espera molt més. La història ens deu anys de reconeixement, vivències, veu i escolta. De participar i de ser”.

Tercera taula: Futur del moviment associatiu

En la tercera i última taula d’aquest espai, dedicada al futur de la xarxa, hi van intervenir Mercè Torrentallé, presidenta de la Federació Salut Mental Catalunya; Elisabet Lemos, representant de la Xarxa Estatal de Dones Salut Mental Espanya; i Karina Rocha, excoordinadora tècnica de FEAFES (actualment Salut Mental Espanya).

Mercè Torrentallé va relatar que, en sortir del seu primer ingrés, li feia “por i vergonya” sortir al carrer. “Però quan a l’escola van començar a marginar la meva filla dient-li que no tenia criteri perquè la seva mare estava boja, això en lloc d’enfonsar-me em va fer reaccionar i vaig escriure el meu primer llibre”. A partir d’aquí, Torrentallé es va involucrar en el moviment associatiu. “Totes les institucions han de col·laborar amb la salut mental: justícia, cultura, ensenyament, polítiques territorials, etc.”, va afirmar.

Elisabet Lemos va explicar el que per a ella significa el moviment associatiu: “M’ha donat la llum que necessitava i un espai on m’he sentit útil i valorada, on puc ser jo mateixa sense necessitat que em jutgin. Ha millorat la meva autoestima i m’he empoderat”. A més, ha indicat que, “en arribar a ser un referent ajudant altres persones, sents que t’estàs ajudant a tu mateixa”. Respecte al futur de la Xarxa Estatal de Dones, Lemos va destacar la seva tasca i creu que hi ha “ha de ser el far que guiï tots els territoris i associacions”.

Karina Rocha va defensar que “el feminisme és igualtat d’oportunitats per a homes i dones. Faria una crida al moviment associatiu, a dones en primera persona, cuidadores, juntes directives… Perquè el posicionament sigui feminista i introduïm sense por la mirada feminista”.

Modernització del moviment associatiu i pla estratègic

Finalment, el Congrés va finalitzar amb una darrera taula on hi van participar Lara Bernal, formadora i facilitadora de Visual Matèria; Alfonso Serrano i Jorge Pelegrín, director tècnic i tècnic de Desenvolupament Organitzatiu i Qualitat de Salut Mental Espanya.

Serrano va realitzar un recorregut pels èxits de les línies del Pla Estratègic 2019-2022 i va assenyalar la importància que la tasca de la Confederació estigui alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.

Es va presentar el Projecte “Impuls a la modernització del moviment associatiu Salut Mental Espanya per a la transformació digital”, que es desenvoluparà gràcies al finançament del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, dins de la convocatòria del suport a la modernització de les entitats del Tercer Sector, a càrrec del Fons Europeu de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Des del teixit associatiu seguirem treballant en la defensa de drets

Per clausurar el Congrés, Nel González Zapico, president de la Confederació Salut Mental Espanya, va destacar el “consens i determinació per part de totes les organitzacions que hem participat en aquests dos dies per no permetre ni un pas enrere en els avenços que hem aconseguit ”. Va animar a continuar treballant “en la defensa dels nostres drets i en la denúncia de les desigualtats, les discriminacions i les vulneracions”.

Va reivindicar una inversió més gran en recursos públics d’atenció a la salut mental i “una atenció comunitària efectiva, humanista, en què les necessitats de la persona amb un problema de salut mental i la seva família estiguin al centre”. I va acabar recordant: “Cap contenció és terapèutica, cap vulneració dels drets és terapèutica i el que sí que és terapèutica és la llibertat”.

Recupera la jornada

Notícies recents