Sense igualtat no hi ha salut (mental)

Reflexió d’AMMFEINA SMC amb motiu del 8M

Vivim en una societat global que, històrica i estructuralment, permet i fins i tot promou injustícies i desigualtats que es tradueixen en discriminacions socials i econòmiques i en l’exclusió d’una bona part de la ciutadania. Especialment, d’aquella que ha estat (i és) potencialment més vulnerable. Aquí trobaríem, entre molts d’altres, les dones i les persones amb un problema de salut mental.

Cada 8 de març posem la mirada en les dones, en la seva aliança per la conquesta de drets. Malauradament, les xifres ens colpegen i ens fan tocar de peus a terra. Hi ha poc per celebrar i molt per reclamar.

La precarietat laboral és femenina. La crisi econòmica es va acarnissar, de nou, amb els col·lectius més vulnerables. Segons dades oficials, la bretxa salarial a Catalunya és del 23,9% i consolida dos fenòmens:

  • Sostre de vidre. Les dones més ben remunerades reben de mitjana un sou anual gairebé 9.000 euros inferior al dels seus companys.
  • Sol enganxós. Estan situades a la part baixa de l’escala salarial.

L’any 2015 el salari mitjà dels catalans es va situar en 27.514 euros anuals i el de les catalanes, en 20.946. És a dir, ser dona encara equival a menor remuneració, taxes inferiors d’ocupació, més dificultats per conciliar vida laboral i personal, etc.

Les dones són les grans invisibles de la salut mental. El nostre dia a dia ens diu que sent dona la probabilitat de formar part de la població afectada per problemes de salut mental és molt elevada. Hi ha una sobreexposició a una diversitat de causes considerades d’un problema de salut mental que afecten particularment les dones.

És una qüestió multifactorial. El rol social de gènere; una mala execució de la igualtat d’oportunitats; les relacions jerarquitzadores basades en la submissió i l’acatament; la (des)consideració del valor de la dona com a ésser humà amb drets; la configuració social i pública del seu paper en la societat; l’estratègia consumista que continua fent d’ella un objecte amb finalitat publicitària i, alhora, destinatària de productes i marques; la negació al seu dret a decidir i a participar; la tirania de les polítiques econòmiques, sanitàries, educatives i d’ocupació, que perpetuen un status quo.

. Tampoc ho fa l’evolució d’aquesta societat que aplica estratègies de fer veure que per emmascarar un inconfessable i terrible ja ens està bé. Això no suma en benefici d’una societat més justa, més igualitària, més solidària. Més sana emocional, relacional i mentalment. Per a ningú però, particularment, per a les dones.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona reivindiquem més que mai les polítiques incloents, sí, però encara més les no excloents de la salut mental i tot i que posem l’accent en la població femenina, ho fem en nom de tota la societat.

La salut (mental) és un dret igualitari i inalienable i, per tant, inherent a qualsevol ésser humà. Sense igualtat no hi ha salut (mental).

Més informació:

Entrevista a la directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel
Entrevista a la directora general d’Eragintza Fundazioa, Begoña Errazti

Notícies recents