Empoderament

Què és l'empoderament?

La paraula "Empoderament" és un calc del verb anglès empower, que es fa servir en textos de sociologia política amb el sentit de “concedir poder [a un col·lectiu desafavorit socioeconòmicament] perquè, mitjançant la seva autogestió, millori les seves condicions de vida”.

Si ens fixem en la definició del Termcat, l'empoderament consiteix a:

«Fer que una persona o un grup social aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.»

L'empoderament en salut mental

En el context de salut mental, la paraula empoderament es refereix al grau d’elecció, influència i control que les persones amb problemes de salut mental o vides psiquiatritzades poden exercir en els esdeveniments que es produeixen a les seves vides.

En la psicologia comunitària, alguns dels primers autors a definir aquest concepte són Julian Rappaport i Marc Zimmerman, preocupats per desenvolupar les bases científiques d’aquesta disciplina. Defineixen ‘empowerment’ com:

«El poder que exerceixen els individus sobre les seves pròpies vides, a la vegada que participen democràticament en la vida de la comunitat.» (Rappaport, 1987)

«L’autodeterminació o potenciació psicològica (altres maneres d’anomenar l’empowerment) s’obté amb l’enfortiment de tres dimensions de la persona: el sentit del control personal (dimensió interna), la comprensió crítica de l’entorn sociopolític (dimensió externa) i els seus esforços per exercir un control sobre aquest entorn (dimensió conductual).» (Zimmerman, 2000)

Pels membres del Comitè d’Experts, l’empoderament és un procés pel qual les persones que som usuàries del sistema de salut mental guanyem capacitats i poder per reorientar els desequilibris que es reprodueixen entre les usuàries (persones amb problemes de salut mental i famílies) i les professionals.

Fomentar el diàleg com a base, el respecte a la dignitat de les persones i l’acció informada són aspectes clau per anar en la direcció que permeti assolir el control personal, la comprensió crítica i la capacitat d’incidència en l’entorn i en el propi procés de recuperació i realització del projecte de vida.

L’empoderament és una fita, un procés per vèncer una situació d’impotència i adquirir control de la pròpia vida. Des d’aquesta perspectiva, es presenta com una via per fomentar la participació en la presa de decisions en tots els àmbits i nivells del trànsit pel sistema sanitari i per assumir un paper actiu en la pròpia recuperació.

Per promoure l’apoderament en salut mental cal garantir:

- L’accés a la informació i als recursos.

- La possibilitat de tenir diverses opcions on escollir.

- L’assoliment de poder per prendre decisions.

- El diàleg i el treball en grup (en un nivell d’organització local) i, si és necessari, realitzar acció en la comunitat; reclamar drets o injustícies a nivell legislatiu i polític, i reclamar serveis socials o sanitaris, o formació.

L’Organització Mundial de la Salut considera que ‘l’empoderament’ és un concepte essencial per a la promoció de la salut:

«Les persones han d’estar empoderades per promocionar la seva pròpia salut, per interactuar amb els serveis sanitaris i participar activament en la gestió de la seva problemàtica de salut mental».

La Declaració de Salut Mental per a Europa, el Pla d’Acció en Salut Mental per a Europa i el Pacte Europeu per a la Salut Mental i el Benestar reconeixen que l’empoderament de les persones amb problemes de salut mental i dels i les seves cuidadors ha de ser prioritari en les properes dècades.

L'empoderament des de les institucions

Actualment es duen a terme diferents esforços per definir accions per empoderar les persones amb problemàtica de salut mental.
Tot i que la participació de les primeres persones en la gestió dels serveis, en grups de treball propis i en la presa de decisions sobre el propi procés de recuperació és encara molt baixa, existeixen diferents plans i documents estratègics que se’n comencen a fer càrrec.

Des de SMC, impulsem el projecte Activa’t per la salut mental, que també treballa en aquesta línia, promovent  estratègies empoderadores.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS)

En la declaració “Empoderament de l’usuari en salut mental” (OMS, 2010), s’exposa que el procés d’empoderament requereix actuar en diversos nivells i s’exposen alguns aspectes per empoderar les primeres persones i les cuidadores.

Protegir els drets dels usuaris dels serveis i lluitar contra l’estigma i la discriminació.

Garantir unes cures d’alta qualitat i la responsabilitat dels serveis.

Donar accés a la informació i als recursos.

Incloure la veu de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies en la presa de decisions.

Disposar de la capacitat d’organització del col·lectiu en l’àmbit local per reclamar davant les institucions i les estructures governamentals.

 

 

Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN)

En la Guia Partisam, elaborada per l’Asociación Española de Neuropsiquiatría (AEN), trobem descrits alguns dels beneficis d’un enfocament terapèutic basat en l’empoderament.

Pretén la recuperació de la persona: el procés terapèutic incrementa la seva eficàcia quan la persona usuària participa en la presa de decisions de les intervencions en les quals està involucrada.

Estén i reforça les xarxes  de suport social de les persones usuàries: compartir experiències i punts de vista i establir vincles socials en el procés de participació implica una millora de la integració social de les persones participants, i això facilita la consecució de relacions interpersonals duradores i sovint la consecució de fites laborals.

Amplia el coneixement i les habilitats dels professionals: la col·laboració amb la persona usuària permet al professional conèixer els trastorns mentals en primera persona, cosa que millora i amplia la seva formació.

Millora la identificació i la definició de les necessitats assistencials: la condició de la persona usuària dels serveis com a «experta per experiència» la capacita per poder identificar les necessitats de la situació i participar en els processos de presa de decisions, tant a nivell individual amb els professionals responsables del seu tractament, com pel que fa a l’organització, gestió, planificació i avaluació dels Serveis.

Millora la relació cost/benefici de les prestacions: una millor i més efectiva recuperació de la persona té com a conseqüència una menor necessitat dels recursos d’atenció a mitjà i llarg termini. Segons diferents estudis, l’atenció comunitària, que té com a pilar fonamental la participació, suposa un estalvi del 65 %.

L'Ajuntament de Barcelona

Actualment, l’Ajuntament de Barcelona té en vigència el II Pla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030, una estratègia compartida de ciutat, que s’ha creat col·laborativament amb la implicació de gairebé una centena de persones i amb la participació també de totes les taules de salut mental dels districtes.

El Pla neix amb l’objectiu de marcar les prioritats estratègiques sobre com abordar el benestar i la salut mental per aquesta dècada. Així mateix, pretén ser un marc comú des del qual orientar les actuacions en salut mental que es despleguen a Barcelona.

les prioritats i reptes més destacats del pla que es concreten en 90 línies d'acció són: poder atendre a les necessitats de tot el cicle de vida, incorporar les perspectives de gènere, de diversitat sexual i intercultural com elements fonamentals de l’atenció en salut mental, capacitar a la ciutadania en autocura i gestió emocional, activar “suports de proximitat”, garantir els drets de les persones amb un trastorn mental, impulsar l’abordatge de la cura en salut mental a la feina, impulsar l’estratègia de prevenció del suïcidi, incrementar l’atenció i suport psicosocial a les persones cuidadores i aprofundir l’abordatge de la salut mental de les persones sense llar.

- Continuar desenvolupant accions que prioritzin els barris més desafavorits, posicionant la promoció i la millora de la salut mental com a estratègia necessària per a revertir els processos de desigualtat social.

- Promoure el treball interdisciplinari en l’abordatge de casos complexes o situacions multiproblemàtiques, a través de la integració social i sanitària.

- Consolidar el rol de les Taules de salut mental com a fonaments per a seguir avançant en una acció més estratègica, més integrada i més transversal i ampliar i consolidar aliances en àmbits i entorns estratègics: Consorci Sanitari de Barcelona, Departament de Drets
Socials de la Generalitat de Catalunya, Consorci d’Educació de Barcelona, Guàrdia Urbana de Barcelona, Consell Assessor de Salut Laboral, Pacte Nacional de Salut Mental, etc.

Fonts per a l’elaboració del contingut:

Mental Health Foundation
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
– Diagnòstic fet a persones amb problemes de salut mental, familiars i professionals durant el projecte Comitè d’Experts (Activa’t per la salut mental)
– Aportacions personals dels membres del Comitè d’Experts.