El COCARMI denuncia incompliments dels compromisos del Govern en programes d'inserció laboral de les persones amb discapacitat

(nota de premsa del COCARMI, 20/01/20215)

El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), principal defensor de la discapacitat a Catalunya,vol denunciar la manca de compromís de la Generalitat de Catalunya per la inserció laboral de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental i per la seva integració social.

Aquest incompliment queda palès en l’Ordre EMO/340/2014, de 10 de novembre, que regula les subvencions per realitzar Serveis Integrals d’Orientació, Acompanyament i Suport a la inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental (SIOAS). L’ordre unifica els programes POIN (Programa d’orientació i acompanyament per a la inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental) i TAS (Treball amb Suport), que fins ara donaven suport a aquestes accions, i fa pública la convocatòria per a l’exercici 2014-15, de 4,5 milions d’euros, 900.000 euros menys (un 20 per cent) que el pressupost de les anteriors convocatòries de POIN i TAS, quan el compromís inicial del Govern era mantenir el pressupost de l’exercici anterior. Per a la convocatòria 2015-16 el pressupost per al SIOAS baixa encara més, fins als 2,3 milions, gairebé un 60% menys que el pressupostat al 2013.

La reducció de recursos destinats a la inserció laboral a l’empresa ordinària de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental es posa de relleu comparant les dades de l’any 2011 (en plena crisi econòmica) i les de 2014. Així, les federacions membre de COCARMI i les seves entitats tenien contractats al 2011, pels programes POIN i TAS, uns 200 professionals que van atendre aproximadament 3.000 usuaris amb una aportació de més de 5 milions d’euros per part de la Generalitat de Catalunya; mentre que per l’any 2014, el nombre de professionals s’ha reduït a menys d’un centenar, els usuaris seran al voltant del miler de persones i els recursos aportats per part de la Generalitat no superaran els 3 milions d’euros.

D’altra banda, la fusió de les convocatòries de POIN i TAS ha perjudicat els usuaris d’aquest últim. El COCARMI va sol·licitar la reserva d’una part del pressupost específicament a Treball amb Suport (TAS) a la convocatòria 2014, proporcional a la destinada en convocatòries anteriors, per preservar i reforçar aquest programa, garantint els recursos suficients per les persones amb discapacitat amb especials dificultats que optin pel sistema ordinari de treball.

El COCARMI considera fonamental, d’altra banda, que es garanteixi la continuïtat dels serveis amb subvencions plurianuals, sense períodes d’execució pendents de convocatòria. Un cop més, i adduint que no és viable, la plurianualitat que es reclama no ha estat atesa. És igualment preocupant que no s’hagi establert cap termini per a l’abonament de la bestreta del 80 per cent de l’ajut que ja s’ha concedit; aquesta situació genera indefensió i una gran incertesa a les entitats, ja ofegades econòmicament pel deficient funcionament de l’administració, i les aboca a més tensions de tresoreria i dificulta la continuïtat dels serveis d’inserció.

Són diversos els estudis que han demostrat que les polítiques actives d’ocupació per a persones amb discapacitat són rendibles no només des del punt de vista social sinó també des del punt de vista econòmic. Mentrestant, i segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponents a 2012, el 36,6 per cent de les persones amb discapacitat a Espanya estaven actives, el que significa 40 punts per sota de la mitjana de la població en general, que se situa en el 77 per cent.

Donar l’esquena al col·lectiu, que és especialment vulnerable, i reduir les inversions i els programes que faciliten la seva integració laboral no fa sinó condemnar-nos a l’exclusió social i l’estigmatització, alhora que va en contra dels principis de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, basada en la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006, que reconeix l’accés al mercat de treball en igualtat d’oportunitats. Cal tenir en compte que l’exclusió del mercat laboral del nostre col·lectiu és molt superior a la de la resta de la població (agreujada en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorn mental), i, per tant, cal aplicar mesures concretes que responguin a la diversitat del col·lectiu i a les nostres necessitats de suport.

Notícies recents